0

Principis de l’agricultura ecològica

NORMES APLICABLES A LA PRODUCCIÓ DE PRODUCTES ECOLÒGICS VEGETALS I ANIMALS

Vedells de Can Roger prenent el sol
Vedells de Can Roger prenent el sol
Producció vegetal
  1. Quan les necessitats nutricionals de les plantes no es puguin satisfer mitjançant el propi cultiu, només es podran utilitzar en la producció ecològica els fertilitzants i condicionadors del sòl autoritzats i únicament en la mesura que sigui necessari. Els operadors hauran de guardar documents justificatius de la necessitat d’utilitzar el producte.
  2. La quantitat total de fems ramaders, no podrà excedir de 170 quilograms de nitrogen anuals per hectàrea de superfície agrícola empleada. Aquest límit s’aplicarà únicament a l’ús de fems de granja, fems de granja dessecat i gallinassa deshidratada, humus d’excrements sòlids d’animals inclosa la gallinassa, fems compostats i excrements líquids d’animals.
  3. Es podran utilitzar les preparacions adequades de microorganismes per a millorar les condicions generals del sòl o la disponibilitat de nutrients en el sòl o en els cultius.
Producció ramadera

El present capítol estableix normes de producció específiques aplicables a les següents espècies: bovina, equina, porcina, ovina, caprina, aus de corral i abelles.

  1. Al seleccionar les races o les estirps es tindrà en compte la capacitat dels animals per a adaptar-se a les condicions de l’entorn i la seva vitalitat i resistència a les malalties. A més, aquesta selecció haurà de fer-se tenint en compte la necessitat d’evitar malalties o problemes sanitaris específics associats a determinades races o estirps utilitzades en la ramaderia intensiva com la síndrome d’estrès porcí, la síndrome PSE (carn pàl·lida, tova i exhudativa), la mort sobtada, els avortaments espontanis i els parts distòcics que requereixin cesària. Haurà de donar-se preferència a les races i estirps autòctones.
  2. Quan es constitueixi per primera vegada un ramat, els mamífers joves no ecològics es criaran de conformitat amb les normes de producció ecològiques immediatament després del deslletament. A més, s’aplicaran les següents restriccions en la data que els animals entrin en el ramat:

a)    els búfals, vedells i poltres tindran menys de sis mesos b)    els anyells i cabrits tindran menys de 60 dies c)    els garrins pesaran menys de 35 quilograms.

  1. L’aïllament, escalfament i ventilació de l’edifici hauran de garantir que la circulació de l’aire, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa i la concentració de gas es mantinguin en límits no nocius per als animals. L’edifici haurà de permetre una abundant ventilació i entrada de llum naturals.
  2. Els allotjaments destinats als animals no seran obligatoris en zones que les condicions climatològiques possibilitin la vida dels animals a l’aire lliure.
  3. La densitat d’animals en els edificis haurà de ser compatible amb la comoditat i el benestar dels animals, així com amb les necessitats específiques de l’espècie, factors que dependran, concretament, de l’espècie, raça i edat dels animals. S’hauran de tenir en compte així mateix les necessitats inherents al comportament dels animals, que depenen principalment de la grandària del grup i del sexe d’aquests animals. La densitat ha de garantir el benestar dels animals, donant-los espai suficient per a mantenir-se alçats de forma natural, tombar-se fàcilment, girar, netejar-se, estar en qualsevol posició normal i fer tots els moviments naturals com estirar-se i agitar les ales.
  4. Els sòls seran llisos, però no relliscosos. Almenys la meitat de la superfície interior establerta en l’annex III haurà de ser ferm, és a dir, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons o reixeta.
  5. L’allotjament haurà de disposar d’una zona còmoda, neta i seca per a dormir o descansar suficientment gran, construïda amb materials sòlids que no siguin llistons. La zona de descans anirà proveïda d’un jaç ampli i sec amb llit. El llit haurà de contenir palla o altres materials naturals adequats
  6. Els herbívors hauran de tenir accés a pastures per a pasturar sempre que les condicions ho permetin.
  7. Quan els animals herbívors tinguin accés a pastures durant el període de pasturatge i quan el sistema d’allotjament hivernal permeti llibertat de moviment als animals, es podrà suspendre l’obligació de facilitar espais a l’aire lliure durant els mesos d’hivern.
  8. La càrrega ramadera total haurà de ser tal que no depassi el límit de 170 kg de nitrogen anuals per hectàrea de superfície agrícola. Queda prohibida la producció ramadera sense terra, en la qual el ramader no gestiona la superfície agrícola o no té un acord de cooperació escrit amb altre operador, de conformitat
  9. En l’explotació hi podrà haver animals no ecològics, sempre que es criïn en unitats en les quals els edificis i parcel·les estiguin clarament separats de les unitats dedicades a la producció de conformitat amb les normes aplicables a la producció ecològica i es criïn espècies distintes.
  10. En l’agricultura ecològica no podran efectuar-se de manera rutinària operacions com la col·locació de gomes en la cua de les ovelles, el tall de la cua, la retallada de dents o del bec i el desbanyat. No obstant això, l’autoritat competent podrà autoritzar algunes d’aquestes operacions cas per cas per motius de seguretat o si estan destinades a millorar la salut, el benestar o la higiene del bestiar.
  11. Tots els mamífers joves hauran de ser alimentats a base de llet materna, amb preferència sobre la llet natural, durant un període mínim de tres mesos per als bovins i els èquids, de 45 dies per a les ovelles i les cabres i de 40 dies per als porcs.
  12. En el cas dels herbívors, els sistemes de cria es basaran en la utilització màxima de les pastures, conforme a la disponibilitat dels mateixos en les diferents èpoques de l’any. Almenys un 60 % de la matèria seca que compongui la ració diària dels herbívors estarà constituït de farratges comuns, frescos, dessecats o ensitjats.
  13. Queda prohibit la utilització de medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o d’antibiòtics en els tractaments preventius i la utilització de substàncies per a estimular el creixement o la producció
  14. Si, malgrat les mesures preventives preses per a vetllar per la salut dels animals, aquests emmalalteixen o es lesionen, seran tractats immediatament, en cas necessari, aïllant-los i allotjant-los degudament. Es donarà preferència per al tractament els productes fitoterapèutics i homeopàtics, als oligoelements enfront dels tractaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics, però si no resulta eficaç per a guarir una malaltia o lesió i és imprescindible administrar un tractament que eviti sofriments o trastorns als animals, es podran utilitzar medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics sota la responsabilitat d’un veterinari.
  15. Amb excepció de les vacunacions, els tractaments antiparasitaris i els programes d’eradicació obligatòria, quan un animal o un grup d’animals rebin més de tres tractaments amb medicaments veterinaris al·lopàtics de síntesi química o antibiòtics en un període de 12 mesos (o més d’un tractament si el seu cicle de vida productiva és inferior a un any), els animals o els productes derivats dels mateixos no podran vendre’s com productes ecològics i els animals hauran de sotmetre’s als períodes de conversió establerts.

Tota aquesta informació forma part de la normativa vigent, però està retallada. Ho trobareu tot a la web del consell Català de la Producció Agrària ecològica:    www.ccpae.org

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *